Capítulo 2

Vam arribar a la nostra casa. Era molt gran, tenia dues plantes, un jardí amb piscina. La meva habitació era d’aquelles amb les que totes les nenes somien, menys jo. Lavabo amb banyera, armari enorme, llit casi de matrimoni i terrassa. Al costat de la meva, estava la cambra de la Marta. Era molt cuca, les parets de rosa pàl·lid amb un dibuix d’un ocell que surt de la seva gàbia. El llit era de les princeses Disney. Ella no tenia terrassa, però la seva finestra era molt gran.

Vaig pujar a canviar-me. Em vaig treure la toga, la vaig deixar el millor possible a sobre del meu llit i vaig baixar a dinar. La meva germana estava veient els pingüins de Madagascar, em vaig asseure al seu costat a veure’ls. La meva mare estava tancada al seu despatx, com sempre. Si no té feina  a l’oficina la té a casa. I desprès vol exercir el paper de mare. L’Abril prepara el menjar, estava fent el seu plat especial Raviolis de carn als quatre formatges. Sabia que m’encantaven els raviolis. Mentre els estava fent la meva germana em va dir:

-          Saps que? La meva professora m’ha dit que vol que li expliqui tot el que faig a l’estiu.

-          Que bé, no?

-          Si... però jo no se que faré si no estàs amb mi.-estava trista ho notava, no volia que marxes. Em vaig quedar una estona en silenci fins que finalment vaig dir:

-          Hi ha se el que podràs dir, que la teva germana gran ve a veure’t cada cap de setmana i fèieu coses Increibles.

Se li va dibuixar un somriure a la cara. L’Abril ens va avisar de que el dinar estava preparat. Ens vam asseure a la taula. La nostra mare no va venir.

Al acabar el dinar, l’Abril i la Marta estaven discutint si la petita podria o no menjar un gelat de postra.  Jo em vaig dirigir a la meva habitació a preparar la maleta. Estava tot preparat per marxar. Un pis, encara que era compartit, la universitat d’art i un treball. No em vaig donar compte però ja eren les set de la tarda. Tenia una hora per arreglar-me abans d’anar a la festa. No tenia cap vestit per a l’ocasió i li vaig demanar a l’Abril. Ella em va deixar aquest: http://www.polyvore.com/cgi/set?id=43994473&.locale=es

No m’agradava, però no tenia res més. Tampoc volia anar a una festa en la que tothom acabarà begut, enrullant-se amb algú... Però, en Carles em va convidar a anar-hi i li havia dit que si, així que haurà d’anar-hi. Va arribar l’hora, en Carles va ser puntual. Com sempre la meva mare estava al seu escriptori amb la feina. La Marta em va venir a donar una abrasada de les seves i l’Abril em feia fotos. Un altre dia les hagués rebutjat, però avui era diferent. Seria l’últim dia que em veiessin.

Vam sortir de casa. On es celebrava la festa no estava gaire lluny i vam anar caminant. Manteníem una conversació interessant. Vaig descobrir que ell també volia canviar, viure la vida a la seva manera, no com li deia el seu pare. Ell era de la alta elit i el seu pare volia el millor per a ell, encara que si oposes. Jo li vaig explicar que m’aniria a Barcelona, em va felicitar. Aquí va acabar la conversació, amés, havíem arribat al nostre destí.

Només veia llums de color i gent ballant amb la música a tot volum. Els dos ens vam mirar, vam riure i tot seguit vaig dir:

-          Prepara’t?

Va assentir amb un lleuger gest amb el cap.